Per primera vegada un professor laic, el Sr. Vicenç Godayol, ocupa el càrrec de director del Col·legi. Poc a poc, l’escola s’anirà adaptant a tot allò que demana el segle XXI, especialment pel que fa als nous estudis i a les noves metodologies aplicades a l’aula gràcies al PEI, Projecte Educatiu Institucional, el qual ens situarà en una nova i molt moderna dimensió pedagògica.

En el curs 2010-2011 s’inaugura el complex esportiu Àccura i comencen el cicles formatius de conducció d’activitats fisicoesportives en medi natural, per una banda i, per altra, el d’animació d’activitats físiques i esportives. Així mateix, s’inicien els cursos d’accés a grau superior de cicles formatius. Comencen noves activitats complementàries com les arts escèniques, primer a E. Primària i, més tard a l’ESO; també s’implementa la natació des de l’E. Infantil fins a 2n. d’ESO. Al mateix temps gaudirem d’una coral de forma estable. Es comencen a dur a terme els intercanvis lingüístics amb col·legis d’Alemanya i dels Països Baixos. Les aules s’han anat dotant de pissarres digitals i/o projectors.

La LOGSE ens obliga a adaptar els espais disponibles fins aquest moment, per la qual cosa a l’estiu de 1994 s’inicien les obres següents: es construeixen dos porxos exteriors, es reforma la segona planta destinada a Educació Infantil i Primària, se suprimeixen l’escala interior, per la qual s’accedia a les 4 plantes, i se’n construeix una de nova més amplia adossada a l’edifici, que va des del soterrani, on estan ubicats els tallers, fins a la segona planta.

En el curs 1995-1996 es comença l’E. Infantil, amb 150 alumnes, i el 1996-1997 s’inicia l’Educació Secundària Obligatòria, que substitueix l’antiga EGB.

El període de 1996 a 1999 és una època de canvi: desapareixen la Formació Professional de Primer Grau, el Batxillerat Unificat y Polivalent (BUP) i, posteriorment, el COU. Els substituiran, respectivament els Cicles Formatius de Grau Mitjà i el nou Batxillerat.

En el curs 2000-2001 es celebra el 75è aniversari de la inauguració del Col·legi.

La història del centre sempre estarà marcada per l’accident de circulació que va tenir lloc el 6 de juliol de 2000, a Golmayo (Sòria), en el que van morir 11 alumnes de 1r i 2n d’ESO, 3 monitors i una acompanyant, quan es dirigien als campaments de Sant Gabriel, a La Aguilera (Burgos).

Es sol·licita el canvi de l’especialitat de CFGM dels Equips Electrònics de Consum pel de Carrosseria i s’inicien les obres d’ampliació dels tallers, amb la finalitat de construir el Taller de Carrosseria. El 2003 finalitzen les obres i el curs 2003-2004 entra en funcionament.

Tot commemorant el Centenari de l’arribada dels Germans de Sant Gabriel a Espanya, un 10 d’agost de 1903, l’any 2003 el Col·legi Modolell passa a anomenar-se Sant Gabriel.

El Club Esportiu Sant Gabriel, en funcionament des de 1977, ha realitzat i segueix realitzant una tasca remarcable a l’ esport del bàsquet.

És un període de grans canvis, ja que en el curs 1982-1983 es reconeix de forma oficial les modalitats de Formació professional d’Electrònica, Mecànica i Administratiu, a més de Delineació que se segueix impartint.
A partir del curs 1984-1985 comença l’escolarització mixta a partir de 6 anys, que va suposar un canvi molt important per al Col·legi, el procés d’adaptació a la LODE.

En aquesta dècada hem de destacar que, gràcies a la recollida de més de 600 signatures de pares d’alumnes, s’aconsegueix la subvenció de l’Estat i el reconeixement del Col·legi com a Centre Homologat a Batxillerat i Concertat des dels 6 anys fins als 14.
També es va construir en el pati un porxo que servia de frontó i de protecció de la pluja.
L’any 1977 es va crear l’Escola Activa de Pares, que va funcionar fins l’any 1998. Es renoven també els laboratoris de Física, Química i Ciències Naturals que passen a ubicar-se a la segona planta, i es construeixen els vestidors del Camp de Futbol.

El 1968 és l’any de la inauguració del Col·legi Modolell en les noves instal·lacions, la qual cosa permet fer una ordenació dels Estudis Primaris creant línies, A i B, de 50 alumnes. Es regula també el Batxillerat i el nostre centre és reconegut com a Centre Adoptat i adscrit a l’Institut Ausiàs March de Barcelona. A continuació es crea l’ Escola Professional en el Grau d’Oficiala Industrial de les especialitats d’ Electricitat, Torner Ajustador i Delineant, que s’imparteixen en règim de tarda de les 19.00h fins a les 22.00h.

En aquest període es va arribar a duplicar el nombre d’alumnes, arribant en algunes classes a la ràtio de més de 100 alumnes. El Col·legi se seguia ubicant a l’antiga Masia Modolell i les possibilitats de creixement de les instal·lacions eren nul·les, per la qual cosa l’any 1965 s’inicia la construcció del nou Col·legi molt proper a l’antiga Masia Modolell, que permetrà ampliar el nombre de classes i d’alumnes.

Arriba el mes de setembre de 1939 i les classes tornen a la normalitat, però amb el pas dels anys les tres classes són insuficients, ja que superen els 100 alumnes per aula. Cap a l’any 1947 s’obre una quarta classe i en el curs 1951-1952 s’inaugura el Batxillerat amb 8 alumnes que varen anar augmentant en els cursos següents. L’any 1954 s’adeqüen totes les sales de la Masia amb l’objecte d’obrir noves aules.

Si volem fer una ressenya històrica del nostre Col·legi, ens hem de remuntar a l’any 1915, any en què la senyora Magdalena Modolell va morir i destinà la seva finca anomenada “ La Parellada”, de més de 6 hectàrees, a una comunitat religiosa amb la finalitat que es construís una escola per a l’educació de la joventut.
Al maig de 1925, els marmessors d’aquesta senyora i els Germans Superiors de la nostra Congregació varen arribar a un acord i, al mes d’octubre, es va posar en funcionament el Centre amb tres taules i un centenar d’alumnes. Ja que només disposava de 3 aules, aquestes es destinaven durant el dia als nens de primer ensenyament i, al vespre, als joves. Conjuntament amb els estudis, es potencià la pràctica de l’esport, sobretot del futbol.
Durant la Guerra Civil, 1936-1939, l’escola es transformà en un Taller de fusteria i la propietat en una granja col·lectiva. Al maig de 1939 els Germans Fulgent, Francesc-Xavier i Agustí, varen tornar a agafar possessió de la finca i van reprendre les classes.